Al voltant de 1920, es va descobrir que el bicarbonat d'amoni es podia produir fent reaccionar amoníac i diòxid de carboni en el gas del forn de coc. Algunes persones van intentar utilitzar-lo com a fertilitzant nitrogenat, però no van tenir èxit. Durant molt de temps, només es va produir en petites quantitats i es va utilitzar principalment com a agent d'escuma a la indústria alimentària. L'any 1957, els enginyers i tècnics de la planta química de Dalian van utilitzar el gas del forn de calç per reaccionar amb l'amoníac per produir bicarbonat d'amoni. [5] El 1958, la Xina necessitava urgentment desenvolupar la indústria dels fertilitzants, i l'expert químic Hou Debang va desenvolupar amb èxit un nou procés per produir bicarbonat d'amoni. La seva característica és que combina la producció de bicarbonat d'amoni amb el procés de purificació de gas brut d'amoníac sintètic (eliminació de diòxid de carboni), que s'anomena procés de carbonització per produir bicarbonat d'amoni, simplificant així el procés, reduint el consum d'energia i reduint costos. Mitjançant la millora de les propietats físiques del bicarbonat d'amoni i la millora contínua de la tecnologia de fertilització, s'ha desenvolupat ràpidament a la Xina. A principis de la dècada de 1980, la seva producció representava més de la meitat de la producció total de fertilitzants nitrogenats de la Xina.
